Tenies l'edat dels estels
i l'alegria als ulls,
tot jove i madur al'hora,
cercaves la vida com l'ocell
que vola i s'enlaira lliure.
anhels, desitjos voltaven
pel teu endins,
que mai gosaves confessar.
I el secret era la vida
i et sabies l'hereu de tots
els cants, per fer de tu
l'ésser més dolç...

Esto lo tienes un poco muerto eh guapa!
ResponderEliminara ver si lo actualizamos un poquitín más jajaja :))