Desert d'amics

Els vents esquincen les paraules,

tremolen els somriures dalt dels arbres

i una febre espessa asseca els camps.

Fa estona que els llamps trenquen la lluna.

A l'alba es desperten trons precàmbrics,

éssers deformes ofereixen sorra als Déus

i s'equivoquen de crit els escorpins.

Desert d'amics, paisatge d'epilèpsia.

Roger Pucell