Sense fugir

Escapo, sense fugir,
com qui perd el tren,
altra vegada,
cap a la gran ciutat.
Però avui és diferent,
avui faig olor a tu.
No em sento tan lluny
de tenir-te al costat
envoltada pels teus braços,
respirant el mateix aire
sentint el teu alè
al meu coll, mentre dormo.
Perquè avui és diferent,
avui faig olor a tu.
Llegint, al tren,
tinc la sensació de tenir-te
al seient del costat, o del darrere
i espero, que vinguis a fer-me un petó,
sense voler desconcentrar-me
inevitablement fent-ho,
però no vens, no hi ets, en aquest tren...

Silvia Alonso